La col·laboració entre John Pawson i Teixidors neix com un diàleg entre dues maneres d’entendre la creació: l’arquitectura com a recerca de la puresa i el tèxtil com a llenguatge del gest humà.

Des de la seva mirada depurada, Pawson construeix espais on la llum, el silenci i la proporció troben l’equilibri de manera natural. Teixidors tradueix aquesta mateixa sensibilitat al teler, on cada fil es converteix en un gest pacient i conscient.

A les col·leccions Strata i Tile, l’arquitectura i el tèxtil s’uneixen per explorar la puresa dels materials, el ritme de les formes i la bellesa d’allò essencial. En cada peça, l’arquitectura esdevé textura, el teixit pren espai, i tots dos es troben en una mateixa idea de calma, equilibri i harmonia.

Teixidors:

En la seva joventut, va treballar durant sis anys a l’empresa tèxtil de la seva família, on va aprendre a reconèixer la qualitat dels teixits gairebé de manera instintiva. Quina empremta va deixar aquella experiència i com ha influït en la seva carrera?
John Pawson:

“D’aquells anys —i d’observar el meu pare— vaig aprendre que un ha d’estar completament immers i compromès amb tot allò que emprèn a la vida, i que aquest nivell de dedicació exigeix una passió inquebrantable. Em vaig adonar que no compartia la mateixa devoció pel negoci familiar i, tot i que no vaig trobar immediatament el meu propi camí en deixar-lo, vaig saber que havia de perseverar en la recerca fins a aconseguir-ho”

Teixidors:

El seu pare tenia l’habilitat d’identificar al tacte la composició d’un teixit. Quines ensenyances d’aquella etapa continuen presents avui en la seva manera de relacionar-se amb els materials?

John Pawson:

“Em fascinava la manera com el meu pare podia tocar una barreja de seda, cotó i llana i saber instintivament quina era la seva composició exacta, simplement pel tacte. Això m’ha inculcat un profund respecte per les persones que entenen a fons els materials amb què treballen, sigui pedra, fusta, metall o tèxtil.”

Teixidors:

Tant allò que vestim com els espais que habitem ens protegeixen: són refugis que ens reconforten i ens fan sentir millor. Com entén aquesta connexió entre arquitectura i tèxtil?

John Pawson:

“No veig una distinció real entre arquitectura i tèxtil, excepte potser el fet que amb els tèxtils es pot continuar experimentant i explorant a escala 1:1 durant molt més temps que amb un edifici. Tant si dissenyo una peça arquitectònica com un tèxtil, penso essencialment en el mateix: en el potencial per generar una atmosfera.”

Teixidors:

A primera vista, aixecar un edifici i teixir una manta semblen experiències oposades: la solidesa davant la lleugeresa. Tanmateix, totes dues requereixen paciència, precisió i sensibilitat envers el material. Diria que existeix un procés creatiu compartit?

John Pawson:

“Crec que el procés creatiu és, en gran mesura, compartit, encara que cada part treballi amb un llenguatge constructiu diferent. El diàleg és intens, i el resultat és quelcom que cap dels dos assoliria per separat.”

Teixidors:

Vostè ha expressat en diverses ocasions que cerca la simplicitat com un camí per arribar a l’essència. En un món ple d’estímuls —tant reals com, cada vegada més, virtuals—, com es pot aconseguir que objectes quotidians com una manta o un coixí transmetin calma, serenor i profunditat?

John Pawson:

“Cada detall dels nostres entorns quotidians —una cosa aparentment insignificant com un interruptor de llum— té la capacitat d’enriquir o de pertorbar la calma del camp visual. Una manta pot ser una expressió tan completa dels valors de la simplicitat com una obra arquitectònica gran i complexa.”

Teixidors:

Avui el concepte de luxe està canviant: per a alguns resideix en els materials nobles; per a d’altres, en el temps, el silenci o allò fet a mà. Des de la seva visió, què significa realment el luxe i com es reflecteix en aquesta col·laboració?

John Pawson:

“Per a mi, el luxe té a veure amb la qualitat superlativa dels materials i amb el nivell absolut de mestria en l’execució.”

Teixidors:

La col·laboració amb Teixidors celebra valors com la sostenibilitat, la durabilitat i el respecte per l’origen dels materials. Què creu que pot aprendre l’arquitectura de l’artesania tèxtil en aquest sentit, i viceversa?

John Pawson:

Una lliçó important per a tots els que treballem en indústries creatives és que els valors s’han de reflectir de manera coherent en cada detall del que fem: fets, no només paraules.

Teixidors:

En les peces de Strata és molt reconeixible el seu estil des del primer instant. Quina va ser la seva inspiració per desenvolupar aquesta col·lecció?

John Pawson:

“Volia explorar els detalls que sovint passen desapercebuts. En arquitectura, solen ser els espais entre les coses —per exemple, la junta d’ombra—, les unions, els encontres, les adjacències. Les mantes van evolucionar com a composicions basades en múltiples línies teixides de diferents gruixos i caràcters que se superposen i s’intersequen, generant ritme i patró. M’agrada com alguns elements del teixit semblen en relleu i d’altres en baix relleu. Els dos dissenys comparteixen un color base gris, entrellaçat en una versió amb fil rosa i en l’altra amb fil marró.”

Teixidors:

Strata trasllada el seu llenguatge arquitectònic a objectes íntims com mantes i coixins. Què canvia en el seu procés creatiu quan dissenya una cosa que es toca amb les mans en lloc d’habitar-la amb el cos?

John Pawson:

“Dissenyo tota la meva obra pensant tant en la mà com en el cos. Alvar Aalto descrivia una maneta de bronze com ‘la encaixada de mans d’un edifici’. Tot allò que es toca —o es veu o es travessa— ofereix l’oportunitat de connectar amb l’essència d’una filosofia de l’espai. Per a mi, tot és u, perquè tot és arquitectura.”

Teixidors:

En la seva arquitectura, materials com el travertí o la pedra transmeten solidesa i permanència. En Strata, en canvi, la suavitat de la llana merina i el cashmere en són protagonistes. Què l’atrau d’aquest contrast entre allò sòlid i allò delicat?

John Pawson:

“És en el joc dels contrastos ;llum i ombra, aspre i suau, fosc i clar, l’efímer i el permanent, on l’arquitectura cobra vida en silenci.”

Teixidors:

La seva arquitectura convida a la contemplació. Creu que un objecte quotidià com una manta també pot generar un moment de contemplació en la vida domèstica

John Pawson:

“Un objecte pot tenir, sens dubte, una qualitat contemplativa en si mateix, però en el cas d’una manta també hi ha la suggerència del ritual: l’acte reconfortant d’envoltar-s’hi.”

Teixidors:

En Strata apareix la repetició geomètrica, un ritme gairebé musical. Quin paper juguen el ritme i la cadència en la seva manera de dissenyar?

John Pawson:

“El ritme i la repetició han estat trets definitoris del meu treball des del principi. Són aspectes essencials de la simplicitat. La reflexió de Goethe té sentit per a mi: “La música és arquitectura líquida; l’arquitectura és música congelada.” Els ritmes de Strata evoquen les composicions lineals dels taulons de fusta en terres i parets, les disposicions ordenades dels blocs de pedra i els polsos repetits d’una barana…”