Mar. Terra. Foc
Mar. Terra. Foc
La Yoyo s’entén bé amb el temps. D’ell neixen
les seves esferes, que conviden a mirar-se, a
envoltar-les i a tocar-les. El seu procés no és ni
lent ni ràpid: és el que és. «Els processos són
els que són, en ceràmica i en tèxtil».
Ella, en el seu passat, desenvolupava teixits i sap de què
parla quan en té un a les mans, o envoltant el
seu cos. «El tèxtil demana el seu temps», em
diu. «No hi ha dreceres si vols fer bé les coses.
Quan veig coses boniques fetes amb amor i
temps m’emociono». I jo, escoltant la Yoyo.
Texto: Anabel Vázquez
La nostra publicació
TRAMA és una publicació de Teixidors que explora les fronteres entre disseny, artesania i cultura. No és revista ni llibre: és un ésser viu, una proposta editorial mutant que es transforma en cada número per inspirar, establir connexions i invocar noves preguntes al voltant d’un tema central.
Cada edició és un experiment. Un viatge inesperat narrat en múltiples llenguatges: fotografia, literatura, arquitectura, il·lustració, música i més.
Tot canvia. Tot es replanteja. Només una cosa perdura: la curiositat ferotge que ens impulsa.
Cada edició és un experiment. Un viatge inesperat narrat en múltiples llenguatges: fotografia, literatura, arquitectura, il·lustració, música i més.
Tot canvia. Tot es replanteja. Només una cosa perdura: la curiositat ferotge que ens impulsa.
Mar. Terra. Foc
En aquest número 4 de TRAMA, la periodista Anabel Vázquez conversa amb l'artista Yoyo Balagué sobre les coses que neixen quan el temps s'alenteix. Una xerrada sobre el poder inspirador de la natura i el goig de crear sense rellotge
Mar. Terra. Foc
Tecleo estas líneas en el medio de transporte más veloz : el avión. Por la ventana veo cómo la península queda atrás y asoma el Mediterráneo. Este es el mar que visita Yoyo con su bicicleta. Yo lo miro desde 30.000 pies y a más de 800 kilómetros por hora. Ella lo pisa con sus pies no es lo mismo
Yoyo Balagué - Taller Baix Empordà
Yoyo Balagué treballa a poc a poc, com qui escolta abans de parlar.
El foc, l’aire, l’aigua, les algues marines, perquè la natura no entén de jerarquies ni de manuals d’art contemporani.
NÚMEROS ANTERIORS:
